William Labov

William Labov (Rutherford, 4 de desembre de 1927) és un lingüista estatunidenc del departament de Lingüística de la Universitat de Pennsilvània. Se'l considera el fundador de la sociolingüística quantitativa i el seu treball s'ha centrat en la sociolingüística i la dialectologia.

Nascut a Rutherford, Nova Jersey, va estudiar a la Universitat Harvard (el 1948) i després treballà com a químic industrial (entre 1949 i 1961) abans de dedicar-se a la lingüística. Per a la seva tesi de MA va dur a terme un estudi de canvi dialectal a l'illa de Martha's Vineyard (a la costa de l'estat de Massachusetts), que va presentar a la Societat Lingüística d'Amèrica amb cert èxit. Posteriorment, Labov va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Colúmbia el 1964 sota la direcció d'Uriel Weinreich. Va ensenyar a aquella universitat entre 1964 i 1970 abans d'ingressar com a professor de lingüística de la Universitat de Pennsilvània (1971), on esdevingué més tard el director del laboratori de lingüística de la universitat (1977). Els mètodes que va fer servir per a recollir dades del seu estudi de les varietats de l'anglès parlades a Nova York, publicat com a ''The Social Stratification of English in New York City'' (1966), han tingut una influència fonamental per a la dialectologia social.

Labov ha sigut la figura dominant de la sociolingüística des dels anys seixanta, quan els resultats de la seva tesi sobre la motivació social en els canvis fonètics a l'illa de Martha’s Vineyard i la seva tesi sobre l'estratificació sociolingüística a la ciutat de Nova York van ser publicades. La seva obra va ser notable no només pel descobriment de la petita variació i estratificació en un entorn urbà complex sinó també pels seus mètodes de camp i les seves tècniques de presa de mostres. A Labov generalment se li atribueix el desenvolupament empíric rigorós i l'enfocament reproduïble a l'estudi del llenguatge i com s'utilitza aquest en l'actualitat. A la vegada ha revitalitzat els camps de la història lingüística i de la dialectologia mostrant les connexions entre la variació lingüística i els grups socials. Més recentment, s'ha interessat per la cadena de canvis que hi ha en l'anglès urbà als dialectes de tot el món i ha continuat per unir i influenciar aquests dos camps profundament. La lingüística laboviana, per tant, es refereix a un enfocament de la llengua que posa en relleu la variació i el canvi en un context social i lingüístic.

A finals dels anys 60 i a principis dels 70, els seus estudis sobre les característiques lingüístiques de l'anglès afroamericà van suposar un canvi radical de les mentalitats: Labov va argumentar que aquesta varietat no hauria de ser estigmatitzada sinó que s'hauria de considerar com una varietat amb les seves regles gramaticals pròpies, encara que els seus locutors puguin usar sovint un anglès americà estàndard quan comuniquen en altres àmbits.

El 5 de juny de 2012 fou investit ''doctor honoris causa'' per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Els seus treballs inclouen ''Language in the Inner City: Studies in Black English Vernacular'' (1972), ''Sociolinguistic Patterns'' (1972), ''Principles of Linguistic Change'' (vol. I Factors Interns, 1994; vol.II Factors socials, 2001), i, amb Sharon Ash i Charles Boberg, ''The Atlas of North American English'' (2006). Proporcionat per Wikipedia