Xuan Zang

Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia central propagant el budisme.

Vers el 629 fou acollit pel rei K'iu Wen-t'ai de Turfan que el va retenir fins al 630; després, el mateix any, fou acollit per Sou-fa Tie (en sànscrit Suvarna Deva, en khudjà Swarnatep, és a dir "El lloc d'or") de Kudjha, tot i que aquest rei era de la tendència budista coneguda per hinayana (petit vehicle) mentre Xuan Zang pertanyia a la tendència mahayana (gran vehicle). També va visitar Kaixgar i altres llocs i va arribar a l'Índia el 633. Va tornar a la Xina per terra el 645, i va introduir-hi l'escola budista Yogacara (coneguda a la Xina com Vijnanavada o Faxiang).

La seva biografia fou escrita per dos dels seus deixebles. Ell mateix va escriure una memòria sobre les regions a l'oest de la Xina, molt important per la història de l'Àsia central i nord-oest de l'Índia. Proporcionat per Wikipedia